Moments
Els
moments s’han de viure. Els moments han de sentir-se, han de tocar-se, han d’assaborir-se.
Els moments necessiten ser escoltats. Cada un d’ells amaga un màgia que escapa
dels límits de la nostra imaginació. Els moments són un regal oblidat, un anhel
silenciat, un record per viure.
Cada
gest, cada paraula, cada mirada, cada segon que passa és un detall preuat. No
importa la transcendència d’una conversa ni el sentit de les paraules; no és necessari
buscar solucions ni oferir problemes i ni tant sols cal pensar. Simplement
gaudir.
Gaudir
d’una historia, d’una companyia, d’un café en una abandonada terrassa d’un bar
d’atípics amos. Gaudir d’un passat imprescindible en un present redactat per
maldestres mans amb una cal·ligrafia imprecisa.
Els
moments poden ser instants. Els moments poden arrancar somriures, fer fugir
fantasmes, dil·lapidar temors, poden fer-te obrir les ales. Els moments poden
fer-te feliç, només cal somriure’ls.
Els
moments poden ser tristos, evidentment. En el fons, és aquí on rau l’enigma d’aquesta
petita paraula. Els moments són tan poderosos que poden fer-te plorar, cridar,
amagar-te, escapar… però un moment mai podrà enfonsar-te.
Un
bon amic va dir-me un cop que cada moment té escrit un sentit únic, només cal
trobar-lo. Els moments et fan créixer, et fan observar, et fan crear… Els
moments sentits et fan sentir el present. El moment s’escapa ràpid i és per
això que cal tancar el puny amb força quan el trobes. El moment és, a cops, com
l’aigua i és capaç de lliscar entre els teus dits però també pots embassar-lo
per quan sentis set.
El
moment és un tresor immens, és un regal el dia de reis. El moment és una
sorpresa. El moment no es busca, el moment no es troba. El moment… el moment ets tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada