Segueixes al meu costat

Com una veu que s’allunya; com la dèbil llum del fer-se fosc; com les fulles caient al so del vent. Així era ell, així marxava, així, mica en mica, marcava la meva vida. Una persona més per a tants però tan únic per a tant pocs. 

Un subtil somriure sota el bigoti, una furtiva mirada de desaprovació, una abraçada matinal. Cada gest aconseguia despertar-me i no deixar-me indiferent. Ningú ho feia com ell; ningú escoltava com ell; ningú era capaç de sentir com ell.

Sovint feia encoratjar-me, enfurismar-me, renegar de tot, fins i tot havia aconseguit fer-me plorar... Però únicament ell era capaç de fer-me la persona més feliç del món. Tan mimada, tan protegida, tan perfecta sota la seva ala. Jo era única i ell ho era també.

Tan sola i tan perduda provant de trobar de nou aquella essència que ho omple tot. Tot pot omplir-se tan ràpid i buidar-se amb tanta força que pot arribar a semblar inútil provar-ho sense tu. 

Però fins i tot ara, fins i tot després de sis mesos de no veure’t segueixo creient en tu. Segueixo sentint aquelles abraçades, veient aquelles mirades i gaudint d’aquells somriures.

Tots dos sabem que, d’alguna manera, segueixes al meu costat.

Moments

Moments

Els moments s’han de viure. Els moments han de sentir-se, han de tocar-se, han d’assaborir-se. Els moments necessiten ser escoltats. Cada un d’ells amaga un màgia que escapa dels límits de la nostra imaginació. Els moments són un regal oblidat, un anhel silenciat, un record per viure.

Cada gest, cada paraula, cada mirada, cada segon que passa és un detall preuat. No importa la transcendència d’una conversa ni el sentit de les paraules; no és necessari buscar solucions ni oferir problemes i ni tant sols cal pensar. Simplement gaudir.

Gaudir d’una historia, d’una companyia, d’un café en una abandonada terrassa d’un bar d’atípics amos. Gaudir d’un passat imprescindible en un present redactat per maldestres mans amb una cal·ligrafia imprecisa.

Els moments poden ser instants. Els moments poden arrancar somriures, fer fugir fantasmes, dil·lapidar temors, poden fer-te obrir les ales. Els moments poden fer-te feliç, només cal somriure’ls.

Els moments poden ser tristos, evidentment. En el fons, és aquí on rau l’enigma d’aquesta petita paraula. Els moments són tan poderosos que poden fer-te plorar, cridar, amagar-te, escapar… però un moment mai podrà enfonsar-te. 

Un bon amic va dir-me un cop que cada moment té escrit un sentit únic, només cal trobar-lo. Els moments et fan créixer, et fan observar, et fan crear… Els moments sentits et fan sentir el present. El moment s’escapa ràpid i és per això que cal tancar el puny amb força quan el trobes. El moment és, a cops, com l’aigua i és capaç de lliscar entre els teus dits però també pots embassar-lo per quan sentis set.

El moment és un tresor immens, és un regal el dia de reis. El moment és una sorpresa. El moment no es busca, el moment no es troba. El moment… el moment ets tu mateix.