Tan senzill com triar

Si alguna cosa tinc clara, encara que sigui una única cosa, és que a la vida s’ha de triar. No es tracta de fer-ho millor o pitjor, no es tracta de ser el primer o l’últim a fer-ho i ni tan sols es tracta de fer-ho abans o després. Es tracta de triar, i punt.
La vida és llarga, és complicada i, de vegades, carregosa però cal ser valent. En el meu cas, cal ser valenta. Valenta per entendre que triar és el correcte més enllà de les seves conseqüències; que triar és decidir i assumir; que, al cap i a la fi, triar és una acte de valentia en sí mateix.
Quan ho penso fredament, quan busco el sentit de cada paraula, de cada acte, m’adono que tot allò que succeeix transcendeix del simple fet de succeir com a tal. Quan esdevé quelcom, és perquè hi ha una decisió darrere que ha estat el desencadenant del mateix efecte. Cada acte i, per tant, cada decisió, emmascara una conseqüència inevitable.
Tot això ho penso aquí, davant d’un mar infinit que sembla recordar-me cada una de les meves decisions. Les porta sobre un llit d’escuma blanca, me les mostra i se les endú recordant que ara ja són part del passat. -“Pensa-hi”- sembla que digui. Busca aquell motiu, aquella raó, aquell perquè.
I malgrat que hi penso i que busco no aconsegueixo entendre la dèbil fragilitat de la condició humana. Tan difícil és triar? Tan complicat és entendre que una sola decisió errada pot evitar arribar al destí desitjat? Per què, aleshores, ens entossudim en buscar dreceres que no duent enlloc més que a una anunciada pèrdua? És difícil trobar respostes però, gairebé per casualitat, elles topen amb tu: som així.
Ni més simples ni més perfectes. Una condició tan enrevessadament humana que, enlloc de cercar la felicitat que ens és donada, intentem perdre’ns en la recerca de la nostra quimera individual. I pensem massa. Quan del que realment és tracta és de sentir. Possiblement jo mateixa intenti convencem de coses impossibles però la meva decisió ha estat sentir.
I et parlo a tu que m’escoltes. Sentir, pots sentir moltes coses. Pots sentir que les decisions passades són simplement això, passades; pots sentir que una veritat pot ser una mentida encoberta i que la realitat és més indomable del que creies. Pots sentir, fins i tot, por i coratge… Per sentir, pots sentir el que et proposis. Però per a fer-ho, simplement, has de triar fer-ho.