...

El dia no acompanya quan et sents grisa, fosca, perduda i sense saber molt bé el motiu. Busques al teu voltant, preguntes, intentes entendre… però res. Res no sembla donar-te aquella resposta, aquell motiu, aquella ínfima explicació. Segurament (i com sempre) no busques al lloc adequat.

Acostumes a preguntar-te cap a on et porten les relacions que tan acuradament treballes cada dia. Quin sentit tenen? Cap a on duen? És necessari fer inversions? O tot acabarà en una caiguda estrepitosa que t’enfonsi fins la més profunda crisi? Tanta digitalització et pertorba. T’adones que les relacions humanes ja no són el que eren. Tot ha perdut carisma i ha deixat pas als significats dels teclats. Buits i estèrils.

Però penses i penses i res no acaba de sortir-te bé. Veus com, mica en mica, tot s’esfuma i es redueix a cendres. Tot canvia de mans. Les grans veritats que creies només teves ara ni són teves ni són veritats.

                                                                                                  Segueix buscant, però busca dins, no fora.